Discours de réception du Grand Prix littéraire de Provence (24 septembre 2017)

Madama la Presidenta e vautre soci de l'Assouciacioun curturala prouvençala de Ventabren, Madama la rapresentanta dóu Capoulié dóu Felibrige, car amic, vous saludi.

Au moument d'alestì quauqu mot per aquesta cerimònia, mi siéu aremarcat que souventi fès quoura pilhi la paraula en public, l'encastre es ouficial, aloura lou fau en francés, qu'es la lenga de la Repùblica. Mà pura, m'acapita finda d'utilisà lou nissart, l'autra lenga miéua, un'autra lenga de França, tamben. En aquèu cas, es perqué es lou couòr que parla e que, dau segur, la miéu lenga dóu couòr es ben aquela. Quoura siéu en scèna, es lou parié : en nissart. E aquì, siéu un autre, noun siéu iéu que parli, es un persounage de teatre.

Pura, ancuèi, es un pauc particulié : m'avès ounourat dóu Gran Prèmi leterari de Prouvença e sias aquì per iéu, avès pilha un pauc dóu vouòstre dimènegue per una cerimònia que m'es dedicada. N'en siéu treboulat, esmougut finda. Laissas-mi vous rendre gràcia per acò.

Ahura, nourmalament, avès capit dounca qu'es en nissart que vous parlerai. E se vautre es lou prouvençau que parlas, m'acapisserès parié, perqué li lenga dei nouòstre terraire noun si ruton, mà si mesclon despì de sècoulou, perqué li lenga soun de testimoni de l'istòria de terra e de poble. Li lenga soun lou reflès d'identità. Li lenga soun l'espressioun de cen que sian e sian cen que parlan.

E se lu Nissart e la siéu lenga soun pas milhour que lu autre, soun elu que lu counouissi lou mai ben. E an pura un destin especìficou. Limitada au miejour da la mar, au pounent dau Var (lou flume) e au nort dai Aup, Nissa es sempre estada oucupada, sigue dai Ligur, dai Celt, dai Grec, dai Rouman, dai Wisigoth, Burgond, Ostrogoth e autre Franc. Pi part de Prouvença, Nissa s’avesina de la Maioun de Savòia, quoura si fa la suchessioun de la Regina Jeanne : es la dedicioun dóu 1388. La fedeltà nissarda à la Savòia durerà esquasi cinc sècoulou, cinc sècoulou embé cinc oucupacioun da l’armada francesa, fin à cascà en lou 1860 en lou cavagnòu de la França, en escambi de l’ajuda à la councretisacioun de l’unità de l’Itàlia.

Si capisse ensin qu’un tau percours doune à la lenga nissarda un' especificità : quoura la naciounalità chanja, es lou parié per la lenga. Que la lenga ouficiala sigue lou francés o l’italian, lou nissart es sempre restat lenga dóu poble. E se durant 450 an es esquasi pus estada escricha, es restada la lenga istòrica, lenga d’Oc, lenga souòre dóu prouvençau.

Mà parlà noun basta. Cau escriéure per laissà una traça, per acquistà la credibilità que douna la leteratura. E iéu, es de teatre qu'escrivi. Pe tradicioun familiala, bessai, per gust tamben, mà à dire lou ver, l’escritura teatrala mi pareisse la mai adatada, perqué mescla la leteratura e l'ouralità. Es acò que m’agrada : lou teatre fa viéure la lenga, li douna la fouòrça de la paraula, fa la demoustracioun qu’una lenga es lou vehìcoulou de sentiment, d’emoucioun, de crenta, d’esper. Lou teatre es - e déu estre - la testimouniança d’una realità umana. E es perqué lou teatre – e lou teatre d’Oc en particulié – es un miralh que li es un public : lou public si recounouisse en lu persounage, à travès la lenga.

E iéu, quoura escrivi de teatre en nissart, es acò que cerqui : la verità. La realità dei situacioun, dei sentiment, dei relacioun tra lu persounage, e dounca la verità de la lenga. Per cada peça qu'ai escricha, ai prouvat de moustrà la diversità dóu nissart. Se Nissa es diversa, la siéu lenga es diversa. Lu Nissart parleron nissart, parlon e parleran nissart. A Nissa, si parla italian, inglés, francés, li situacioun e li época soun diversi : dau sècoulou XVI au sècoulou XXI, quoura fa mestié, lu miéu persounage parlon nissart, italian, inglés e francés. E li situacioun que meti en scèna si debanon à Nissa, ièr o ancuèi, perqué vouòli que la lenga sigue ilustrada en la siéu realità de cada jour. Ensin, la miéu proumièra pèça ouriginala, L'oste de li dama, si passa à Nissa en la proumièra mitan dóu sècoulou XX, un' istòria d'adultèrou. La miéu trilougìa Past en familha, Nouòça, amour e cinemà e Gusta s'embila mouòstron quinze an de la vida d'una familha nissarda, quoura la lenga coumença de si perdre, en lu an 50/60. Suchessioun mouòstra l'assassinament à la fin dóu sècoulou XX d'una vièlha masca nissarda dau siéu espous. Santìssimou Bambino es un' enquesta en un mounastèri proch de Nissa en lou 1668. En Raça 'stirassa, à Nissa en la segounda mitan dóu sècoulou XVIII, una pichouna de quinze an pilha lou pouòst de soun paigran ràchou e tirànicou. En Nice and Bella, una frema jouve d'ancuèi utilisa la lenga couma autis de coumunicacioun per la siéu soucietà.

E justament, cen que noun vouòli iéu, es de mi servi de la miéu lenga couma d'un autis soulament, perqué la respeti tròu per acò. Pourrìi revira Shakespeare o Stefan Zweig, mà noun m'interessa, perqué per iéu, la lenga va embé lou luèc, embé li tradicioun, embé la cultura, embé la manièra de si coumpourtà, de viéure simplament.

En lou 2017, lou chourma dóu Théâtre Niçois de Francis Gag a 81 an, 40 soci e 28 peça au repertori, cad’an doui serìa de rapresentacioun (una creacioun e una peça tradiciounala de Francis Gag) que nen pouòrjon 3.000 à 4.000 espetatour, un public sempre mai jouve. Vautre que la vouòstr' assouciacioun si vira vers lu jouve, lou sabès qu'es essencial, qu'es la nouòstr' obra maja.

Iéu, jouve lou siéu estat, mà ahura ai 54 an, sabi cen que vouòli e cen que noun vouòli. Ai emparat lou temp e la paciença. Sabi que cau creà e faire. Moun paire di souvent que l'impourtant es cen que resta da faire. Se avès ben vourgut m'ounourà dau Gran Prèmi leterari de Prouvença, es per la desena de pèça escrichi despi 15 an, mà noun mi vouòli denembrà tout cen que resta da faire per countinuà de fà la prova que ahì, li es una vida inteletuala en defouòra de Paris e de la lenga francesa. Ahì, la nouòstra lenga es viéua.

Encara un còu, gramacì. Gramacì per iéu, mà gramacì tamben per la nouòstra lenga e per lou siéu avenì.

Partager