Quelques poèmes en niçois

De pouesìa en nissart ? E per que faire ? Per la mùsica, per la siéu meloudìa, per lou siéu rìtmou. La pouesìa en nissart es un juèc. De mot.

ATTENTION : ces textes sont soumis aux droits d'auteur.

Moure de tola

Moure de tola, chantée par Mescla.
(Texte Jean-Luc Gag - Composition Joris Barcaroli)

Moure de tola
Eri un moure de tola
Jà en li faissa
Eri un moure de tola

E pi un jour mi siéu rihut
Qu’acò jamai aurìi deugut

Moure de tola
Eri un moure de tola
E m’escourrìa
Dau nas un rai de cachola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E la magistra
De mi garçà fouòra ’scola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E en familha
La vida noun era drola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E si vehìa
Pas besoun de bandeirola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E per carrièra
Toui sus lou còu ganta sola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E la gentàia
De mi mandà li vairola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E cadun befava
La miéu pelouha nasola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E sus la testa
De beri tau d’escarola

Moure de tola
Eri un moure de tola
Que la miéu frema
N’en devenìa tardola

Moure de tola
Eri un moure de tola
Tau Segurana
Brandissent la siéu massola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E la miéu testa
N’arecampet de badola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E ni medàia
Noun mi vauguet, ni gijouòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
E ren de minga
Li ai gagnat d’escaiòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
E que vergougna
‘quel óudou de gorgonzola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E ming’ envuèia
De cantà la barcarola

Moure de tola
Eri un moure de tola
Embé de taca
Souvenì de rouseòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
Umana bèstia
Escrivìa Mìlou Zola

Moure de tola
Eri un moure de tola
E mi calìa
Per souguignà de raiòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
Sensa praticà
De dansa e cabriola

Moure de tola
Eri un moure de tola
Fouòra mùsica
Jourgina, tambau e viola

Moure de tola
Eri un moure de tola
Pas ‘n’ alauseta
E màncou ‘na parpaiòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
Sempr’ à l’aspèra
De la miéu pàia paiòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
Sus la camilha
De sudagna d’aureòla

Moure de tola
Eri un moure de tola
Que bruta gola
Bruta gola, bruta gola

E pi un jour mi siéu rihut
Qu’acò jamai aurìi deugut :
M’a agantat lou sanglut
Que m’a menat en l’atahut

Escarpida

Rufian chifout e planta-pouf
N'a estampat d'escaiòla
A proufitat de nautre gof

Rufian chifout e planta-pouf
S'es escapat l'escapùchou
A enganat de paure gus

Asperen qu'un jour
Plus d'escapatori
Ming'estrematori
N'a estrilhat, l'estriperen

Rufian chifout e planta-pouf
S'es escampat l'escroucaire
N'a laissat nec en lu siéu ret

Esperen qu'un jour
Plus d'escapoulada
Ming'escambetada
S'es esquilhat, l'especeren

Rufian chifout e planta-pouf
S'es escoundut en l'escurcina
N'a ben trufat brut truant

Mà es-ti segur
Qu'éu esquilassesse
Souta l'estafiéu
Ben estacat en
Un escarassoun

Que n'estrapaguesse
Nouòstr'escoutissoun
E que s'estegnesse
Dau siéu escaufestre

L'estrapassessian
Diéu noun l'espragnesse

Carmarina

Carmarina, chantée par le Corou de Berra.
(Texte Jean-Luc Gag - Composition Joris Barcaroli)

Carmarina matutina
Tra doui aiga tralusenta

Carmarina s'avesina
Floutejanta flandrinanta

Carmarina balarina
Ouceana oundejanta

Carmarina fin'albina
Denedanta doundinanta

Carmarina oupalina
Irisada inoucenta

Mà...
Carmarina

Que fa mina, sensa'spina
Ven d'esquina, malandrina

E...
La bambina

Crida crida, la mesquina
Babelina marmelina

Carmarina trabuqueta
Dóu demoni siès saeta

Carmarina filha flaca
Dóu demoni fas la taca

Carmarina ourtiganta
Dóu demoni as la manta

Carmarina desleala
Dóu demoni as li ala

Carmarina insidiouha
Dóu demoni as la couha

Barabànchou

Ve-lou 'quì, lou barabànchou,
Eu que vilha sus lou vergié.
Ven' aquì, pichin cagànchou,
Tu que subles dau jijoulié.

Noun tremoulà
En li tiéu pluma,
Pichin passeroun.
Pouòs planejà
Soubre li frucha
E viroulà
En li cerièia.

Ve-lou 'quì, lou barabànchou,
Eu que vilha sus lou siéu ouòrt.
Ven' aquì, pichin cagànchou,
Tu que cantes urous dóu souòrt.

Noun t'entanà
En li tiéu branca,
Pichin auceloun.
Pouòs pitassà
Li saladeta
E sauteà
Entre li rega.

Ve-lou 'quì, lou barabànchou,
Que fa bus de t'espaventà.
Ven' aquì, pichin cagànchou,
Tu que voles per l'enrabià.

Annibal de Buelh

Càrlou-Emanuel,
De Savòia Duca,
Fà lei a vourgut,
En terra de Buelh.

Annibal Grimaldi
Siéu Comte de Buelh
Siéu Comte de Buelh
E fau cen que vouòli

Ai pura cercat
En França d'ajuda.
Lu ome dóu Duca
M'an vìtou chapat.

M'avìon reservat
Un funest souòrt.
Lu fùrbou à mouòrt
M'an léu coundanat.

Annibal Grimaldi
Sieu comte de Buelh
Sieu comte de Buelh
E fau cen que pouòdi

En la miéu celula,
Doui Turc an mandat,
Que m'an garoutat
Sus l'ordre dóu Duca.

Fedel, ai pregat
La vierge Marìa.
De toui à la vista,
M'an pi empicat.

Annibal Grimaldi
Sieu comte de Buelh
Sieu comte de Buelh
E fau cen que pouòdi

Lu miéu antenat
Avìon pourtat
Nissa ai Savòia.
Sigueron lu miéu bòia !

Ahì

Il me faut l'aide de Sa Majesté,
Que la question de Nice soit tranchée.
La possession de Savoie et Comté
Est pour la France une sécurité.
Alors la Sardaigne sera certaine
De notre volonté entière et pleine
De soutenir son ambitieux dessein
De réaliser l'Unité enfin.
Sa Majesté en signant ce traité
Comptera sur ma sincère amitié.
Acò da l'Imperatour

L'aver ottenuta la Toscana
Impone 'l sacrifizio di Nizza,
Cap de terra nova in Provenza.
Nizza non è, non è italiana.
E provato dal suo linguaggio :
Nizza non parla italiano ;


Parla francese e provenzale.
E doloroso di costatare
Que di Garibaldi la patria
Ovviamente non è italiana.
Acò dau Conte Cavour.

Sono penoso di separarmi
Di provincie dei miei antenati.
Io ho dovuto tener conto
Que la Francia ci ha aiutato.
Non ho potuto dimenticare
L'affinità di razz' e parlare.
Non sarà imposto 'l cambiamento.
Dando il vostro consentimento,
In queste circostanze solenni,
Di voi, voi vi mostrerete degni.
Acò dau Rei galantome.

Il valoroso Re ha ceduto
Ieri, di Nizza il circondario.
L'ha deciso bench' a malincuore
Per la patria e per dovere.
Devono essere animati
Tutti i cittadini nizzardi
Dello spirito e sentimento
Di conciliazione del popolo.
Ci regalerà l'imperatore
Prosperità pel nostro paese.
Acò dau Gouvernatour.

La nostra buona fed' è completa.
Lasciamo a Nizza la libertà
E tutti i mezzi combiniamo.
Adesso ch'è firmato 'l trattato,
Non e possibile que rifiuda
La gentaglia e che ci sconfessa.
Poi favoriamo la votazione.
E l'istoria senza discussione
Loderà questa testimonianza
Di ver' illuminata sagezza.
Acò dau Conte Cavour.

Avec la France, l'Empire puissant,
Le travail, l'instruction bienfaisants ;
Dans le nouveau royaume d'Italie,
Révolutions, misères et conflits.
Car si la France est construite déjà,
L'Italie est à faire, n'attend pas.
En redevenant français, le Comté
Niçois saura ne jamais oublier
Que dans la paix cet acte fondateur
A été accompli par l'Empereur
Acò da Vitour Juge.

Enfin Nice est heureuse ;
Il n'est plus d'étrangers
Sur la terre amoureuse
Où fleurit l'oranger ;
Toi qui rends l'espérance
Au calme laboureur,
Dieu protège la France
Et sauve l'Empereur.

L'an pi aussada la siéu bandiera
Lou quatorze de jun dóu sessanta

Partager